El 1975, Carlos Mensa crea unes obres de petit format amb una complexa tècnica mixta, mitjançant l'ús del collage assemblage incorporat en la matèria pictòrica, amb una extraordinària riquesa de velats i transparències. Amb la sèrie “Stravaganza”, portarà les simbolitzacions de la seva pintura al nivell màxim de sofisticació.
La Stravaganza
L’abril de 1975, a la Sala Pelaires de Palma de Mallorca, Carlos Mensa presentava una exposició especial; cinquanta primeres obres de petit format, d'una sèrie que es crearà al llarg de tres anys, la major de les quals mesurava 27x35 cm, realitzades amb una tècnica mixta de materials aplicats amb una extraordinària riquesa de vetllats i transparències. Els materials aplicats apropen aquestes obres als collage de “Une semaine de bonté” (1933) de Max Ernst, i no solament pel plantejament, sinó també per l'atmosfera; una atmosfera del segle XIX, on abunden les cortines, les picardies eròtiques i els enginys mecànics. Amb la sèrie Stravaganza, Mensa portarà les simbolitzacions de la seva pintura, anteriors i noves, al màxim de la sofisticació.
“Mecàniques, ortopèdiques, inflades amb gas com aeròstats, amb el cap d’ou trencat en el buit del qual es recita Calderón de la Barca” (…) “Les pintures no eren gaire més grans que una taula de multiplicar i estaven alineades com icones sacrílegues” (…) “Qualsevol admirador de les seves pintura podia entrar en els llocs preparats per ell: alcoves, estacions ferroviàries, clíniques per a nines cegues, ermites on estaven segregats i emmordassats els nens de la guerra d'Espanya, sagristies habilitades com a dipòsits de parallamps”
(...) “Mensa podia ser al mateix temps Maupassant i Fantomas, narrador precís i realista” (….) “Mestre de la mistificació, però també un instrument de precisió, un fabricant d'endevinalles” (…) “Al contrari dels pintors surrealistes de París, les seves qualitats pictòriques estaven per sobre dels encerts, dels mecanismes, dels capricis, dels jocs il·lusionistes”
(...) “Un pintor capaç d'entrar dins els somnis dels seus contemporanis com al cinema i assistir a la projecció d’un un film històric: la tragèdia de Mayerling” (…) “Les seves imatges són supervivents dels naufragis de cada dia, públics i privats, des del primer capítol de la història fins al que ha començat demà”
(...) “Les suposicions en una pintura com la seva són infinites i ens conduirien a les golfes on es conserven instruments màgics per confondre'ns en major mesura”
(…) “Les seves atrocitats, les seves paròdies, els seus sarcasmes, les seves rebel·lions poden ser cruentes, sacrílegues, còmiques, simbòliques” (…) “El primer pas per al naixement d'un quadre és l'elecció del subjecte. D'un volum de cinc-centes pàgines trio cinc o sis subjectes. La meva elecció es deu en part a aquell marge de casualitat que hi ha sempre en el naixement d'una obra; però també està lligada als símbols i figuracions que constitueixen una espècie de veritable llenguatge” (…) “L’única font ha estat la Il·lustració Francesa des de 1890 fins a principis de segle”
(...) “Cada vegada que aconsegueixo fer parlar el meu amic Carlos de les seves pintures, sento l'escrúpol d'haver-lo empès a realitzar un acte impur. Un atropellament, una violació! Emprès és potser un terme massa agressiu per a una immobilitat exterior com la seva” (…) “No conec un silenci més fecund que el seu”.
LA STRAVAGANZA, 127 Capricci di Carlos Mensa
Raffaele Carrieri / Edizioni Trentadue Milà 1976