Informalisme i primers brots expressionistes

Carlos Mensa decideix ser pintor arran de la visió d'un quadre de Giorgio de Chirico que l´impressiona fortament: “Malinconia di autunno” (1915) .El 1960, la seva trajectòria artística part d'un informalisme inicial que virarà ràpidament cap a un llenguatge matèric amb una esquemàtica figuració gestual, de connotació expressionista. Cap a finals de 1962, apareixen els seus “Monigotes”: rostres, mitjos cossos que sobresurten a través de durs i llefiscosos colors que contribueixen a transferir-nos una sensació de ruptura irremeiable i frustrada, que poden entrar, per la seva bellesa, en la millor antologia de la desesperança.

Veure més