Crònica Social

Entre 1964-1965, la seva obra es dirigirà cap a un realisme crític, amb major atenció al detall, que servirà per reforçar una denúncia amb accent sarcàstic, de vegades fregant la caricatura, de certs estaments de poder, així com de determinats oficis amb significacions molt concretes. Grups i iniciatives com ara “Crónica de la realidad”, “Estampa Popular” i “ Intrarrealismo”, amb els quals Mensa va participar i va exposar en aquella època, perquè hi coincidia en intencionalitat: la d'una pintura compromesa amb clara intenció de lluita política, que acabarà incorporant fortes connotacions del pop-art. Reorientació marcada per la realitat històrica: el pas de la repressió franquista a la societat de consum.

Veure més