Al·legories

“Perros” de 1969 inaugura un nou rumb en la trajectòria artística de Mensa, que abandona l'anàlisi crítica de la realitat exterior i social i va cap a l´análisi crítica de la realitat interior i individual. Apareix per primera vegada “el rostre màscara”, símbol clau en l'obra de l'artista que, invertint el seu significat, transforma l'aparença en realitat. Al•legories o metàfores sobre la condició humana, inserides en una atmosfera d'opressió i violència deliberada, que pretén recrear el clima d'opacitat que ha envaït la civilització occidental. Els anys 70 signifiquen per Mensa la trobada amb un llenguatge propi i la seva expansió, sobretot a Itàlia. És també l'època en la qual la seva obra desperta un creixent interès entre el públic i la crítica d'art.

Veure més